Un cel insuficient

Pronuncies les paraules prohibides
davant de tothom.
És tot allò que no s’hauria de fer mai
per abraçar un record.

He preguntat per la veritat,
però avui sona improvisada.
El meu cap encara segrestat,
assenteix a cada paraula.
I s’ho emporta a l’imprevist.

Un cel insuficient quan torno a casa,
la història que hem escrit a les façanes.
Amb aquell soroll de fons,
per molt que marxis sempre ens quedaran cançons.

I els dies que ens pensàvem que ho teníem
ara ens veuen lluny.
Vull saber el que vaig ser per tu
vull abraçar-te com un desconegut.

Has preguntat per la veritat,
i no sé on amagar-la.
El meu cap encara segrestat,
ja ha après les teves trampes.
I t’escapes d’entre els dits.

Un cel insuficient quan torno a casa,
la història que hem escrit ja no m’espanta.
Amb aquell soroll de fons,
per molt que marxis sempre ens quedaran cançons.