Els dies bons vindran

Els dies bons vindran ,
i potser no sabem ni com ni quan.

He deixat l’estiu aparcat en doble fila,
i he sortit decalç a fer un tomb.

Ja fa un temps que el que em passa sembla de mentida,
les coses no estan al seu lloc.

I estimo amb un cert egoisme.
Però la veritat és que aquest record em droga fort.

Els dies bons vindran,
i potser no sabem ni com ni quan.

Vuit hores en aquesta oficina,
crec que estic perdent el cap.

On és la màgia que fèiem aquells dies?
Ara sols són miralls trencats.

I els vicis em porten a l’abisme
Però a les nits tenen aquell gust a llibertat