Cases als arbres

Desperto sincer d’un somni que mai despertaria,
em trobo plantat al barri del Cel.

Els murs de la ciutat m’abracen de mentida,
avions de paper volant pel cel obert.

El Metro als matins, l’actualitat en freq眉猫ncia modulada,
els vicis perduts, i els trens oblidats a les andanes.

Viurem en cases als arbres
que ens han vist cr茅ixer;
lluny de l’asfalt negre i avorrit.

D贸na’m la nit, i enc茅n la matinada.
Tot el que has escrit, torna-ho avui a casa.

Per tots els camins que mai puguem rec贸rrer,
pren de passatgera la sort.

Agafa’t a un somni i creu que les coses que ara ens torcen,
s贸n les que algun dia ens faran聽forts.

3 anys de can莽贸