Passes perdudes

Encara no s’acaba el dia a la ciutat que ens ha vist sols.
Ressona aquella melodia que vam escriure entre balcons.

Gran Via creua i esmicola els carrers en carrerons聽1
La tarda que s’enfila homenatge d’octubre groc.

Respira la veritat,
lluny a la dist脿ncia.
Impossibles amagatalls,
per sobre les cadenes,
que mai havies notat.

Passes perdudes,
governs i rep煤bliques;
Carrers que porten el nostre nom.
S’escapen i s’expliquen per si sols.

Lluny a les serralades, lla莽os de complicitat,
on vas sembrar un somriure, la primavera aixeca el cap

El m贸n para i s’esmicola, en trossets d’incomprensi贸
De nens amb corbata, i injust铆cia als telons

Qui escriu les p脿gines de la hist貌ria?