Diga’m que hi ets

Ets tot el que està passant
Aquest hivern que s’allarga més de lo normal.
Fins ara no m’havia armat de valor,
per dir-t’ho tot.

T’escric aquestes línies distants;
dibuixen un futur, es creuen amb el mar.
Descriuen simfonies quan els músics
se’n van, diuen:

Diga’m que hi ets,
que malgrat passin els dies,
ens reunirem després.

Diga’m que el record t’ha acompanyat,
batega lliure, fins aviat.

En el teu gest trobo la certesa,
l’artilleria de mil dies en combat.
Nits reversibles, com les de sempre
que som només tu i jo, tu ja ho saps.