En Condicional

Avui seria una d’aquelles nits;
em duries en cotxe,
on s’acaben els camins.

Empesos per l’orgull que t’he amagat,
em declaro culpable,
d’un final anunciat.

És així,
tot el que deixo enrere.
És així,
enterro himne i bandera.

He oblidat aquell carrer,
ja no hi és.
He oblidat aquell moment,
en què tu erets dels dos el més sincer.

Veuríem la llum tots dos plegats;
i, rebutjant l’alegria
fingiríem abraçats.

A la ràdio s’entendria un cantautor;
il·lustrant la vetllada,
censurant algun record.

Memòria d’un any i mig etern i un desenllaç glaçat.