Somni Autoeditat

Explica’m la mirada atenta
de l’univers,
que reuniex els més valents
dels teus secrets.

No parlaré més de ciutats:
cançons noves, flors al cap.
No et conec,
i ja t’anyoro.

Mai podré somriure.
Mai tornaré a viure
com ho feiem junts,
aquella nit.

Faré d’aquest moment l’eternitat
un somni autoeditat,
difícils malabars amb l’experiencia

Faré d’aquest moment l’eternitat
un somni autoeditat,
remarcant la diferènica

Els teus ulls,
foscos com el cel.
La lluna no la veig,
(perque) s’escapa entre els cabells

Apretes fort,
i crits a contrallum
els llençols ho saben tot,
priemer sexe, desrpés (l’)amor

Explica’m la mirada atenta
de l’univers.

Dedicat a les primaveres hivernals que
floreixen entre Sants i Gràcia.