Explica’m la mirada atenta
de l’univers,
que reuniex els més valents
dels teus secrets.
No parlaré més de ciutats:
cançons noves, flors al cap.
No et conec,
i ja t’anyoro.
Mai podré somriure.
Mai tornaré a viure
com ho feiem junts,
aquella nit.
Faré d’aquest moment l’eternitat
un somni autoeditat,
difícils malabars amb l’experiencia
Faré d’aquest moment l’eternitat
un somni autoeditat,
remarcant la diferènica
Els teus ulls,
foscos com el cel.
La lluna no la veig,
(perque) s’escapa entre els cabells
Apretes fort,
i crits a contrallum
els llençols ho saben tot,
priemer sexe, desrpés (l’)amor
Explica’m la mirada atenta
de l’univers.
Dedicat a les primaveres hivernals que
floreixen entre Sants i Gràcia.