Sempre és fosc

Deixant enrere tots els dubtes,
que m’evadeixen de la sensació.
Al teu voltant només excuses,
Barcelona desperta de cop.

Et voldria deixar entrar a casa,
i assenyalar-me tot el cos.
En la batalla amb l’esperança,
la contradicció ens ha fet fort

Sempre és fosc,
a aquesta cara de la lluna
hi som tots dos.

Una tarda al lloc,
on sovint ens aïllàvem del món.

Un homenatge, una farola,
far i fita de records

Sempre és fosc,
a aquesta cara de la lluna
hi som tots dos.

Si pogués tornar enrere a aquelles nits,
escriuria a les façanes un vers senzill.
Si pogués tornar enrere a aquelles nits,
escriuria a les façanes un vers així:

‘No deixaré per demà,
el que no faré mai’