Salvatges pels carrers

Et crec quan em dius que va estar bé,
que repetiries el mateix.
Però jo no hi sóc,
és aquella inèrcia que fins ara no m’ha dut enlloc.

Dalt el teu pis,
la nit ens visita/abraça com mai l’havia vist.
Però tu no hi ets,
(…)

Semblen mentida aquells secrets,
corrien salvatges pels carrers,
Sobre terrats de la ciutat,
t’abraço ben fort,
no vull marxar
.

Acampem en secret,
m’expliques tot allò que mai havies fet.
La veritat,
s’escola entre els murs de la nostra ciutat

No he estat capaç de recordar el teu nom,
quan m’he creuat, amb un record:
M’abraçaves fort,