Monopoli de l’obvietat

He descobert un rac贸 on aixecar el cap,
on ser qui s贸c, de veritat.

Avui ho he vist, ho he notat;
m’amago tant, al monopoli de l’obvietat.

El jazz te貌ric m’avorreix,
el sistema falla, 茅s poc complex.

Li vaig dir a me mare,
que havia mort un noi,
res amb import脿ncia,
no.

Ja surt el sol,
la ciutat, no sap qui s贸c.

Ja no plou,
deixar茅 la moto a baix,
i tornar茅 a casa sol.

Dem脿, veur茅 dies com si fossin realitat.
Els anys que tomben, ja m’hauran tombat.

Antologia de secrets mai amagats,
de grans mentides en floreixen veritats.