La cançó que vam construir aquella nit al foc

Ella seguia el camí,
com tants cops ho havia fet aquell estiu:
de sol a sol,
de nit a nit.

Creuar carrers de matinada,
entendre records.
Conèixer les places del món.
L’univers conspira en els teus ulls.

Sigui lluny, sigui fosc;
caurà el cel a sobre
la cançó que vam construir
aquella nit al foc.

Intuíem el miratge.
En aquell món, com escapar?
No vull canviar.

No vull canviar de pell,
No vull canviar de pell,
No vull canviar de pell,

…el meu cor camina, però jo em vaig fent vell.

Breu cançó recuperada d’‘Els Moviments del Pensar’,
un quadern aliè del passat.