Mont Perdut

La nit va caure, la festa i la cervesa.
A l’ombra, de la llum de les espelmes.
Als compassos lents del pop.

En una casa, enmig de la muntanya.
On les notes es perdien en l’aire.
Entre nostàlgia i desacord.

Però els somnis futurs,
van reduir-se
a trossos tan petits
com les estrelles que brillaven
aquella nit

I quan et mirava als ulls, ho veia tot tant clar.
Ara entenia perquè et deixava escapar.

La sort us va ajuntar, i la màgia enamorar.
La vida que comparties, el final ja l’intuïes
Els acords van invertir-se formant la cançó precisa pels dos.

Igualment, després d’aquell dia.
La resta del món segueix igual,
La gent s’abraça mentre s’odia.

Demà al matí quan et llevis a la platja.
Ja no veuràs el Mont Perdut, ens trobarem tots a faltar