Sant Jordi

L’ombra d’un ametller florit
projecta els teus passos a l’alba del matí.

Un lleu gregal acaricia el teu clatell,
l’ambient és càlid, el sol és imponent.

Un raig de llum s’atreveix a despertar,
els somnis que compartíem d’amagat.

Surts al balcó, descobreixes la ciutat,
la vida és jove, l’aire és felicitat.

És Sant Jordi, un dia petit.
És Sant Jordi, una rosa se t’escapa d’entre els dits.
És Sant Jordi, avui que estàs amb mi.

Buscant dreceres entremig dels vianants,
t’he perdut per la plaça caminant.

El sol decau a les mirades del veïnat.
M’abraces, avui som més que mai.

La cançó és una rosa, aquesta rosa va ser un regal en un dia de Sant Jordi enmig de la ciutat d’Igualada. L’ambient fresc i amable dels veïns al conèixer la primavera, i els somriures dels vianants són la poesia que inspiren. Finalment arriba la nit i la plaça de Cal Font es desfà, és l’excusa per enunciar la rapidesa amb que el dia empeny a les persones i com busquem aturar el temps emmig d’un dia petit.